La Reserva de la Biosfera de Terres de l’Ebre és una de les més extenses de l’Estat Espanyol. Ocupa les quatre comarques de l’extrem sud de Catalunya amb 45 municipis, coincidint amb el tram final del riu Ebre. Amb una superfície total de 367.000 ha, un 80 % terrestres i la resta marítimes.
És un territori amb una elevada biodiversitat, conseqüència d’un relleu molt variat i de la seva situació geogràfica, en un espai relativament petit es transita des de les dunes del Delta de l’Ebre fins les fagedes del Retaule, una de les més meridionals d’Europa, en el massís del Port. La zona nucli de la Reserva esta integrada per espais de la Xarxa Natura 2000 i una bona part son Parc Natural (PN del Delta de l’Ebre i PN del massís del Port).
A la Reserva, agricultura i natura estan estretament relacionades, fins el punt de crear complexos mosaics agroforestals i veritables agrosistemes molt importants per a la funcionalitat ecològica del territori. Destaquen els arrossars del Delta, les oliveres abancalades de les serres litorals, els paisatges agroforestals amb vinyes a la Terra alta, els fruiters compartint el protagonisme amb el bosc de ribera a les ribes de l’Ebre, etc.
Malgrat tot, també és un dels territoris més sensibles als efecte del canvi global. En especial el tram estuari del riu Ebre i el propi delta. En aquesta zona als possibles efectes de l’elevació del nivell del mar cal sumar la subsidència de la plataforma deltaica i la manca de sediments per la regulació de la conca de l’Ebre. Tot plegat suposa una amenaça física i ambiental per al territori que cal afrontar i gestionar correctament.
La seva declaració per la UNESCO al maig de 2013 va estar un reconeixement a aquest important i divers patrimoni natural i al compromís dels seus habitants per impulsar formules de desenvolupament mitjançant la conservació, la gestió i l’ús sostenible dels recursos naturals.