Qui Som?

Des de 1993 la DIBA va desenvolupar el programa d’Agenda 21 Local, que va aconseguir 206 municipis i 5 milions de ciutadans. Es va validar la metodologia de la participació social i es va situar el canvi climàtic a l’agenda dels ciutadans i les administracions públiques.

El 2008 la DIBA es va adherir al Covenant of Mayors i es va convertir en el primer Coordinador; va promoure la incorporació al Covenant de 210 municipis i un 96% de la població provincial. Alhora, la DIBA ha promogut i finançat la realització de 212 plans d’acció per l’energia sostenible (PAES) en els seus municipis.

El 2014 la DIBA es va adherir al Mayors Adapt, es va convertir en el primer Coordinador i va promoure la incorporació de 8 municipis. Alhora, la DIBA ha promogut i finançat la realització de 7 plans locals d’adaptació al canvi climàtic (PLACCS).

El 2014 la DIBA va promoure la constitució del Club del Pacte d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya, espai de col•laboració entre agents públics i privats per afrontar els problemes del canvi climàtic.

La DIBA presideix la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que en la seva XIV assemblea (18/03/2014) va aprovar la declaració titulada “Per l’adaptació a l’efecte del canvi climàtic al territori i el litoral”, a la qual s’han adherit 21 municipis.

DIBA ha liderat o participat en un gran nombre de projectes de prevenció i adaptació al canvi climàtic: Gesmopoli, Imosmid, Euronet 50-50, SeapPlus, Mayors in action i Serpente, entre d´altres…

El CCAP ha situat el vector de l’energia i el canvi climàtic en el nucli de la seva política de sostenibilitat i ha promogut auditories energètiques de diferents edificis municipals, entre els quals destaquen edificis municipals, escoles, pavellons esportius i oficines municipals.

El CCAP va crear el 2013 la figura del Gestor energètic comarcal, que està adscrit a l’Oficina comarcal de l’energia. El Gestor energètic i l’oficina de l’energia donen suport i assessorament en matèria d’eficiència energètica i optimització dels consums, tant en els àmbits tècnic com econòmic, a tots els ajuntaments de la comarca.

Aquesta estructura de govern de la sostenibilitat (Agenda 21 comarcal) i de l’energia (Gestor energètic i Oficina de l’energia) ha creat el coneixement i la capacitat per afrontar la gestió de l’adaptació al canvi climàtic seguint una metodologia participativa i d’incorporació de tots els agents del territori.

El CCAP ha incorporat l’adaptació al canvi climàtic com un dels punts centrals de la seva política de sostenibilitat.

També realitza el seguiment de la creació i l’aplicació de la legislació ambiental regional, nacional i europea, així com la promoció i capacitació per a la seva aplicació en les empreses.

CCB elabora estudis sobre la situació ambiental a Catalunya, les infraestructures existents, les previsions de futur i la forma en què els diferents programes compleixen els pronòstics. CCB col•labora amb les empreses per ajudar-los a innovar incorporant criteris de sostenibilitat en els seus negocis com un element de competitivitat i proporciona suport i assessorament a les empreses en qüestions de medi ambient i energia.

El 2007, CCB va promoure la creació de la Fundació Empresa i Clima per col•laborar amb les empreses en la responsabilitat de fer front al canvi climàtic.

CCB lidera el projecte SHAAMS (ENPI CBC MED), amb l’objectiu de millorar el debat públic sobre l’energia solar i les possibilitats que aquesta té. Aquest objectiu s’aconsegueix a través de la cooperació entre els actors públics i privats que promouen estratègies comunes a la conca mediterrània.

CCB participa en el projecte Green MED Initiative (ENPI CBC MED), centrat en els joves de les universitats i les escoles, amb l’objectiu de desenvolupar un sistema ambiental de gestió integral de residus, a través de l’explotació de tecnologies innovadores i mètodes sostenibles, amb el suport d’una campanya de sensibilització i un programa de comunicació.

CONC entén que l’aplicació efectiva dels principis del desenvolupament sostenible és un progrés imprescindible en el benestar social i dels treballadors.

CONC desenvolupa la seva tasca en dos àmbits: el treball social i institucional a favor de la reducció i, eventualment, l’adaptació als impactes, i el treball de sensibilització dels representants dels treballadors, a través de la formació i l’assessorament sobre la gestió ambiental en les activitats de producció de béns i serveis.

CONC ha incorporat al seu organigrama un Departament de sostenibilitat, que és continuador de l’antic Departament de medi ambient. És un sindicat pioner amb l´adopció d’aquesta organització.

CONC ha acumulat una llarga experiència en l’edició de materials d´informació i sensibilització sobre sostenibilitat, mobilitat i salut laboral. Entre ells, cal citar 31 números de la revista Infomovilitat que el 2010 es va convertir en Infosostenibilidad, aconseguint a dia d’avui la xifra de 51 números, diverses guies de prevenció i salut laboral, 5 quaderns de sostenibilitat i més de 50 fullets informatius. Per això, usa tant el paper com els mitjans telemàtics, sempre amb l’objectiu de mantenir actualitzada la informació dels treballadors i augmentar el seu nivell de conscienciació.

COPATE realitza, amb criteris de consolidació i unitat, la gestió de residus, el sanejament, la salubritat pública, l’entorn natural, la reserva de la biosfera i l’eficiència energètica.

COPATE supera l’actuació fragmentada en la protecció del medi i intervé amb una visió integradora i transversal, que té com a objectiu el desenvolupament sostenible, social i econòmic del territori.

La creació de COPATE permetrà a les comarques catalanes de l’Ebre afrontar en millors condicions l’impacte del canvi climàtic, sabent que és un dels territoris mes vulnerables i que haurà de realitzar un major esforç d’adaptació. El compromís encara és major per la condició de reserva de la biosfera que té atribuïda aquest territori.

COPATE està integrat pels consells comarcals de quatre territoris: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

L’OCCC és responsable de: a) Coordinar el desenvolupament de l’inventari català d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, b) Analitzar l’evolució dels mercats de carboni i donar suport a les polítiques de reducció d’emissions de les activitats sotmeses al Mercat europeu de comerç d’emissions (MTS) i de l’ús dels mecanismes de flexibilitat, c) Promoure les activitats de recerca sobre el canvi climàtic de la comunitat científica catalana, d) Identificar les àrees i les activitats de major risc a causa del canvi climàtic, i) Considerar les mesures que han d’engegar-se per a l’adaptació al canvi climàtic.

L’OCCC ha redactat l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC, 2013-2020) per reduir la vulnerabilitat dels sectors socioeconòmics, tals com l’agricultura, la salut, el turisme, els boscos, l’energia i els sistemes naturals (aigua, biodiversitat, boscos, deltes i les muntanyes pirinenques). Aquesta estratègia va ser aprovada pel Govern de Catalunya al novembre de 2012.
En aplicació de l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic, l’OCCC ha realitzat:
1- Dues convocatòries de subvencions per a la redacció de plans municipals d’adaptació als impactes del canvi climàtic.
2- Un Indicador global d’adaptació al canvi climàtic
3- La redacció del projecte de la Llei catalana de canvi climàtic.
4- L’adreça, en la condició de beneficiari coordinador del projecte LIFE12ENV/ÉS/000536 “Demonstration and validation of innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area” – LifeMEDACC-.

El principal àmbit d’actuació d’ UGTCAT és l’acció sindical al món del treball, però no descura altres àmbits com el medi ambient, la prevenció de riscos laborals, l’educació i la formació, l’ocupació, les polítiques socials, la cultura, la cooperació i l’habitatge.

L’àmbit d’ UGTCAT és el territori català i treballa per a tots els col•lectius, en actiu o no, vetllant pels seus drets bàsics, concepte que inclou el dret a un medi ambient sa i segur.

Des de 1998 UGTCAT ha realitzat campanyes de sensibilització i formació ambiental de treballadors per garantir la seva participació activa en la gestió ambiental de les empreses.

UGTCAT ha participat en diversos projectes de mobilitat sostenible i considera aquest dret un factor clau, que ha d’adaptar-se al canvi climàtic, tant en les infraestructures com en els usos. Per això compta amb un nombre suficient de delegats amb la formació adequada i té la capacitat per sensibilitzar i formar un nombre molt important d’afiliats i afiliades.

UGTCAT ha editat un conjunt notable de materials de sensibilització, informació, assessorament i acció sindical en l’àmbit del medi ambient i de la mobilitat sostenible, que la capaciten per afrontar el problema de l’adaptació al canvi climàtic.

UGTCAT situa l’adaptació al canvi climàtic en el camí de la transició a un model de desenvolupament respectuós amb el medi ambient, equitatiu socialment i solidari amb el conjunt del planeta.

Des de 1998 l’augment de la implicació amb el medi ambient d’ UGTCAT és una línia en constant creixement.

UPCAT desenvolupa tasques com ara: el debat intern, l’elaboració de propostes, la interlocució, la vertebració i la divulgació de fets d’interès, tant des del món de la pagesia cap a l’exterior com des de l’exterior cap al món de la pagesia. Un dels temes que l’ocupen en els últims anys és la problemàtica del canvi climàtic i les actuacions que es poden realitzar des del sector agrari.

El 2003 va iniciar la campanya “Fem Vida. Comptem amb el Medi Ambient”, que va donar lloc a l’edició de diversos materials de divulgació: Tres guies: Guia ambiental del pagès (2003 i reedició el 2005), Guia de l’energia del sector agrari (2007) i Guia de l’ús eficient de l’aigua de reg (2009); Fitxes “Fem Vida”: Diversos dossiers editats en el període 2006-2011, que recullen informacions d’utilitat per als agricultors sobre noves tècniques de producció, noves formes de gestió i tecnologies per millorar aspectes relacionats amb la preservació i el respecte al medi ambient.

El 2006 i el 2007 UPCAT va organitzar conferències sobre energies renovables, i el 2007 va organitzar un seminari sobre canvi climàtic i sector agrari amb la finalitat de valorar quin tipus de mesures tenen una aplicació més factible en aquest sector.

Al X Congrés (febrer 2008) UPCAT va aprovar una resolució sobre les estratègies a desenvolupar en el sector agrari respecte el canvi climàtic.

UPCAT ha estat interlocutor en el procés de participació de l’estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (2012) i en la redacció de la llei catalana de Canvi Climàtic (2014).